Avanç UAB-Montserrat

La matinada de divendres no l’oblidarem mai. L’experiència va ser majestuosa, fascinant i de les que creen addicció. Cinc valents van sortir buscant Montserrat i mai van estar-hi a prop. Encara que sembli mentida, i després de 65 km van decidir aturar-se perquè la muntanya més simbòlica de Catalunya cada vegada se’ls allunyava més.

L’excursió anava dedicada al Màrtox que no els va poder acompanyar

La ruta traçada pel Farreti ho tenia tot: polígons, bars oberts, gats salvatges que els varen rascar les potes, canons i barrancs insalvables, fang i rieres, obres del quart cinturó i un poble omnipresent anomenat Olesa…

Hi havia mes bars dels previstos i això segur que els va passar factura

Al final una trucada salvadora de’n Màrtox (carregat de BigMacs) els va portar a Montserrat a les 4 de la matinada i van poder tornar a casa. Van tenir una bona gresca però no tal i com s’esperaven…

Les restes dels fantàstics bigmacs de’n Màrtox descansen als seus peus

Gràcies als que ens heu seguit i, sobretot, als que no ens heu acompanyat. Perquè s’ha de ser un autèntic Koala’s Team per sobreviure a l’aventura amb un sonriure i ja pensar en tornar-hi i tancar l’ultra trail més porc de la història.

Aviat la resta…

UAB-Montserrat: missatge de darrers preparati

Amigues, amics, companys, companyes,

queden unes poques hores per donar inici a una nova aventura d’aquest colla de brètols del Koala’s Team. Ens ho passarem sensacionalment bé, serà la repanocha, somos geniales, cojonudos, bla bla bla 🙂

Res, només us hem volgut deixar aquí, ben present encapçalant el blog el dia del repte, el darrer missatge de “motivació” i de darrers preparatius que ens ha regalat aquest grandíssim salvatge que és el Farreti. Espero que us agradi, perquè no té desperdici, i resumeix a la perfecció el nostre esperit:

Ja podeu ser valents perquè acabo d’anar a fer un reconeixament del terreny i tela de la bona

Com que no es pot preveure tot, hi ha dos detallets que no s’han tingut en compte alhora de fer la ruta:

1/ Els mapes del satel·lit no són del mes passat Lo que fa x anys era una riera ara és……. no trobo cap paraula per descriure-ho ja ens ho veureu demà

2/ El super programa amb què he fet la ruta no permet imprimir decentment (només es veu una línia i així és impossible trobar res) uuuuuueeeeeeeee. Així que solució koala Unes cent fotos a la pantalla de l’ordinador amb la càmera digital i que n’aprenguin!!! se m’ha mort la batera i quan estigui semi carregada ja en faré un picassa i demà les imprimim com sigui. I sinó amb la càmera a la mà i a resar perquè no s’acabi la bateria

En fi, si la cosa pintava divertida encara ho serà molt més. 

Només recordar que no hi ha aigua a cap lloc del camí i, per tant, seria interessant anar carregadets o “mendigar” per les cases/horts que anem trobant…..

Fins ara salvatges

El premi pels qui arribin a  Montserrat. Segur que ningú s’anima?

Rebenton de koala

Us explicaré com entrenar per ser un koala o com no s’ha d’entrenar per ser un populero memorable:

Dinar de feina amb un càtering que acollona. Sempre cal menjar fins que s’acabi, però quan és inviable cal aturar-se quan s’està al límit de petar. Ben regat amb 3 copes de vi i 4 de cava. La darrera a la mateixa taula on treballem.

Al cap d’una hora ens posem els pantalons talla XL de rapero que tenim per jugar a futbol. No tenim mitjons de córrer però els d’executiu que portem ens serveixen perfectament! Blau marí amb uns detalls com de ratlletes i les NB d’asfalt més tronades que les persones que volten per les rodalies del Camp Nou de nit… Sense samarreta perquè cau un sol de  justícia i encarem la volta al campus de la UAB (4 km) amb la intenció de fer-ne 3. A la primera recta notem que anem entre 6 i 7 minuts el km (cap problema pq és ritme koala), i no cal ni portar rellotge, ni GPS. Un flato monumental ens assatja, ens ataca i ens diu: “Nano, fes-t’ho mirar!”.

Val la pena posar peu a terra. Bé, aturar-se i preparar-se per demà Montserrat i dissabte amb els companys de l’equip.
Sort!