I Circular Pantà d’Oliana. Preferim UTO Ultra Trail Oliana, que vesteix més

7 09 2009

Tornant de la Marxa Cap de Rec, en Màrtox em va comentar que a Oliana estaven preparant un Ultra Trail (I Circular pantà d’Oliana). Entre els projectes que planificàvem varem decidir fer-li un forat. Intentem anar a les primeres edicions per fer caliu i ajudar a consolidar aquestes iniciatives. No ens arruguen les empreses ambicioses. Tot baixant de l’UT Andorra, adolorits i fets un nyap ja vàrem fixar la data.

Amb les ganes de cursa que teníem vàrem obrir les inscripcions. Pitralls 1 i 3! Estava clar que estàvem entre els favorits. De fet, per la nostra trajectòria sabíem que donaríem el do de pit, però el resultat era una incògnita. Jo personalment volia córrer per allà. És la terra del Joan alíes Pàjaru, un manresà conegut com el nen d’Organya i que m’ha permès conèixer bons salvatges de la zona.

uto-1
Els Koala’s Team duien els pitralls 1 i 3. Anaven a totes (Galeria completa)

La marxa va ser impecable. L’organització excel·lent, el circuit molt ben traçat i ben indicat (excepte les bretolades dels llevacintes dels pobles), amb uns bons entrepans (important!) i unes noies molt maques als controls… És 100% recomanable i espero que es consolidi perquè paga la pena córrer per indrets solitaris i tan desconeguts per la majoria, que ni en Màrtox havia trepitjat! Bé, potser anava de farol perquè el puta ho ha trescat tot. M’ofereixo per apadrinar la segona edició si cal!

L’estratègia era clara. Córrer i córrer molt lleugers d’equipatge. Es tractava d’anar en boles. Samarreta sense mànigues, pantalons curts i el frontal al canell. Els avituallaments eren suficients per anar sense motxilla ni bidonet. En Màrtox anava amb la samarreta koalil de reglament i la càmera de fotos. Jo em vaig calar la barretina i amunt!!!

uto-2
Anar en pilotes a la muntanya és això. No ho feu si no esteu ben tarats

La sortida va ser semineutralitzada i vàrem poder anar en cap de cursa uns moment. De seguida però, ens varen passar els que més hi anaven. La nostra intenció era fer 13h i una bona posició, com més endavant millor. Val a dir q aquesta cursa té una distància pràcticament igual a la Matagalls, però 500m més de desnivell positiu i és un xic més tècnica.

Els kilòmetres passaven sota el sol i l’airet de muntanya que tan ens agrada. Guanyàvem metres amb facilitat i teníem ganes d’arribar als avituallaments. Una vegada arribats al segon punt de control, ens va sorprendre un jove seguidor de Coll de Nargó. A mi no em va oferir aigua pq sap que em fa granotes a la panxa . En Màrtox em va reproduir el diàleg tot cofoi. Deia així:
–  Vols aigua? Al koala no n’hi he ofert perquè només pren cervesa.
–  Com dius? Que el coneixes?
–  Us segueixo al blog!!! I sé que no li agrada!

La cara de sorpresa del Màrtox era evident. Finalment em va donar aigua i un bon consell: “Pren-ne que no et farà mal”. No sé si creure’t però gràcies a tu i als companys que feu les curses tan amenes i divertides. No cal dir la sensació d’eufòria que ens va envair i com ens va animar aquella anècdota.

uto-3
En Màrtox guanyant desnivell i perseguint víctimes (Galeria completa)

Llavors ja tocava córrer amb alguns trams preciosos i una posta de sol de les que et serviria per enamorar a la noia més bonica del món. Bé, amb un lambrusco fresquet o una sangria de cava com déu mana de suport, segur que l’enamores! Els corriols es barrejaven amb la pista en un recorregut sensacional i amb unes pendents molt assumibles tan amunt com avall. Anàvem controlant les posicions i regularment dins del Top-10, però vàrem arribar a caure fins a la 12a posició.

Quan va caure la nit va baixar la temperatura. Estàvem pelats de fred i sense opcions d’abric. Vaig comprovar de primera mà que el Màrtox ha fet un pas enrere coneixent-nos perquè aviat esgotarà les reserves de seny que tenia. Ell duia uns guants de Gilda que començaven al canell. Ara bé, molls com els duia li varen fer més nosa que servei fins que els va escalfar. Als controls anaven ben abrigats i em vaig adonar que la nostra indumentària era insuficient. Cap al final també ens van reconèixer pel blog i ens varen saludar tot dient-nos que ens havíem passat anant sense quipatge. Els dos dúiem la panxa tocada de tant entrepà i sobredosi de coca-cola. Però no vàrem haver d’adobar cap pi.

uto-4
La solitud dels pobles i els boscos encantats encara glaçaven més la suor

Encaràvem el tram final amb la moral intacta i la pota per estrenar gairebé. Per primera vegada semblava que podríem córrer fins a l’arribada. Anant a ritme des del principi tot indicava que havíem regulat. O potser és que les estàvem passant putes pel fred? Estiràvem les potes i avançàvem fermament cap Oliana. El darrer tram va ser molt ràpid i amb una part perdedora per mangoneig de cintes. Des de l’organització ens varen trobar i indicar. Impecable novament.

La volta per Oliana va fer mal. Les nostres cares reflectien de tot excepte plaer. Però ja hi érem! 6è i 7è o 7è i 6è en 13h05m, tant fa. El xassís va aguantar bé i tan sols cal destacar mogrons amputats i aixelles i sotanap encetats. Al pavelló  ens varen rebre amb aplaudiments i vàrem gaudir d’una dutxa calenta amb calefacció al vestidor. Ni recordo la darrera dutxa calenta després d’una cursa de muntanya! Uns entrepans més i cap avall.

uto-5
En Màrtox emulant a Gilda i el Koala tocadet (Galeria completa)

El balanç ha estat molt positiu. Vàrem gaudir com porquets del recorregut, la gent, l’ambient i les potes fines que dúiem. L’ampolla de cava i les cerveses es van quedar a la nevera perquè no podíem més. Ens hauria agradat brindar amb les noies a l’arribada (a més seguidores) perquè s’ho valien. I si féssim un fan’s club? 😉

Ara ja veurem q fem a principis d’octubre però abans hi haurà la travessa UAB-Montserrat en format free-style i oberta a tots els tarats que ens vulguin seguir. Ja us informarem i publicarem uns plànols, però us avencem que serà memorable perquè la ruta l’ha traçat en Farreti…