La matinada del diumenge, 8 de novembre de 2009, dos membres, sens dubte els més valents (i més masoques) del Koala’s Team, els Srs. Martox i Manel Manolito, es llevaren encara de nit amb un parell d’intencions bàsiques: apurar la darrera oportunitat de la temporada per “pillar” el puntet que faltava per a optar al Tour du Mont Blanc 2010, i, també, mmm… ejem… Bé, doncs sembla que només amb aquesta intenció! Els koales tenen una gran capacitat de priorització i definició d’objectius clars, ja se sap…
Aquesta darrera oportunitat la presentava la clàssica marxa Berga-Santpedor. 55 Kms de Berga fins a Santpedor (diuen que això ja es pot deduir pel nom de la travessa), passant per tot de pobles entranyables: Avià, Casserres, Viver, Sant Cugat del Racò… El percentatge de pistes i corriols és demoledor en favor de les pistes, els desnivells no són mai importants i, amb tot, la marxa és un d’aquells inferns de pistes interminables que s’han de córrer, i córrer i córrer.
El Manolito es llevà a les 4:15 de la nit, mentre que algunes fonts asseguren que el Martox no va haver de matinar tant: diuen que va trigar 8 minuts des de casa seva fins a Santpedor (avantatges de viure a Manresa, a tocar del Pirineu…) A les 6:45 es troben al punt d’agafada del bus que els portarà a Berga per a la sortida de la marxa. A Santpedor, deixant els vehicles, els termòmetres marcaven 3ºC. A Berga no van poder consultar aquesta dada, però no els va caler: el comentari era que fotia “un fred acollonant!!”.
Encara no eren les 7:00h, hora prevista per a l’inici de l’assumpte, que els nanus ja ho tenien tot fet (excepte la travessa en sí, és clar!): forfait a la ma, evacuació feta i sense contratemps, salutacions de rigor (amb especial menció, i atenció, a les “famoses” Xinoxano).
Amb pantalonets curts ha costat entrar en calor. Dioooooos!!!
El recorregut, com era d’esperar i estava previst, ha transcorregut principalment per pistes (i pistes, i pistes, i pistes…), amb alguns trams de corriol, i també algun tram “tècnic”, d’aquells de dos carrils on passen cotxes… Un constant puja i baixa amb trams de “falsos llanos” sensacionals que feien molta pupeta. S’ha pogut constatar que, a més del Manolito, novatillo encara en això de passar hores i hores en curses i travesses, en general cada cop hi ha més taradetss als que els encanta això d’aixecar-se un diumenge de matinada, cagar-se de fred, passar-se unes quantes hores corre que corre amunt i avall. Què li passa a la gent?! On ha quedat allò dels diumenges en família, llegir el diari de cap a peus amb un bon cafetò, portar els nanus a veure el fútbol…??
Primers quilòmetres de la travessa… On deies que quedava Santpedor??
Avui, a diferència de als Cavalls del Vent, no hi han hagut indigestions ni contratemps estomacals remarcables. I, com va passar a la marató de Sant Llorenç, tampoc s’han sofert enrampes mortíferes, tot i que poquet ha faltat! Perquè els nanus han corregut la major part de la travessa, no han posat el fre en cap moment, han patit com els agrada!! Les forces s’han pogut anar mantenint on fire en gran mesura gràcies als avituallaments, un d’ells amb buti inclosa (han compartit una sola ració, diuen que “per no perdre xispa”… com es nota l’absència del Koala!!!) i la resta amb un bon assortiment de fruita, brou, coca (de la de menjar), “ibus” (nom col.loquial dels ibuprofens, vells amics dels ultrafondistes i matats diversos en aquest mundillu), gels, magnesi… tot el que un ultrafondita pot necessitar, vaja.
El sr. Martox arrivant a Viver
Corre que corre i puja que puja, i baixa que baixa van anar passant el quilòmetres. La cosa anava bé i els nanus no perdien embrancida ni trempera. En el tram final, coincidint ja amb l’aparició de les btt‘s, fins i tot han pogut recuperar alguna posició, que en aquestes curses ja se sap que són molt més importants que les “marques”. I, malgrat que l’objectiu primer de temps, que era baixar de 6 hores (si es podia, sense pressions, deien…), no s’ha pogut assolir (6h17’ finalment), els nanus han declarat que estan “molt contents per la cursa que hem fet”. Després, “off the record”, han confesat: “collons quin fart de córrer mare de déu nostro senyooooor!!!!”…
No podia faltar el darrer, i més important, avituallament 😉
PD: a dia d’avui, tots els membres del Koala’s Team tenen els 4 puntets que es necessiten per a fer la preinscripció de “ja sabeu què”… POR SI ACASO!!! 🙂
A tope!!!
Patint de valent després d’una pujada (
El grupet entre branques (
Això és gaudir com un porquet per la muntanya
Els guimba Cims i els Koala’s Team estem units pel mateix
Koala's Team 