L’albertus

Bon dia a tots!!!

No patiu, que els primers posts del Koala i el Farreti, com segurament haureu deduit, els he posat jo. Aquests dos paios són uns sapastres i no tinc més remei que escriure en nom seu, què hi farem!

Bé, jo de moment no diré gaire més coses, que tinc feina.
Segueixo de descans post matxacada a la Costa Brava. Ja tinc ganes de tornar a fer-me pupeta, però pretenc aguantar uns dies més per deixar que les potes i les ganes revifin del tot.

Els propers reptes a la vista, després d’esborrar-me del Montblanc, són l’Ultra Pirata al Catllaràs (made in Martorell Man) i Cavalls del Vent. Quan estigui bé de nou, i sobre la marxa, potser faré alguna altra curseta més curta, en plan divertimento i sense cap mena de pretensió més que passar-m’ho de conya.

Fins aviat!

cbxr-21El Paco Robles i l’albertus fent que corren per la Costa Brava


El Retonno
(05/05/09)

Sí amics, avui dilluns he tornat a venir a la feina amb la bossa dels trastos de córrer. Ha passat poc més d’una setmana des de la darrera correduria, els 100 i pico de la segona etapa del CBXR, i ja fa dies que em sento amb ganes de tornar a córrer, a trescar, a planificar, i a fer-me pupeta. Els projectes són poquets però molt guapos, les dates tancades cap ni una, i aquest panorama és el que més de gust em ve del món mundiaaaal!

Tot i que ha passat només una setmana, 7 o 8 dies (no molt més que altres períodes de descans que m’he cascat en els darrers mesos, en setmanes que he estat una mica cansadet i aquestes coses…), la veritat és que em sento regenerat com si m’hagués calçat unes vacances molt més llargues. Suposo que deu ser una cosa d’aquestes mentals: com que estava mentalitzat que el que faria seria descansar de debò després del Costa Brava Butllofes Running, la meva ment ja li deia al meu cos que estava a tope als tres dies de començar el descans. Beneida ment que ens enganya a naltros mateixos!!

Veurem com va responent tot plegat, i anirem informant de plans, projectes, rucades, cròniques i aquesta mena de coses.

Contacto con tacto

Ahir vespre vaig fer, com promès, el meu particular retonno a los ruedos. La retrobada amb això de gambar va estar la mar de bé en general. Llàstima de les sensacions súper xungues, de fer 55 minuts i acabar reventat, i sobre tot del mal al metatars que no s’ha curat pas en una setmana. Salvant això, la resta va estar de conya 🙂

I els plans s’han d’anar canviant…
(09/07/09)

Feia moooolts dies que no posava res a la meva pagineta aquesta. De fet, imagino que dona bastant igual perquè la gent el que mira són els posts de la plana principal, on el Raület, amb el seu triplet, està fent una feina sensacional en tots els sentits. Aúpa Koala!!!

El cas és que, després de l’exabrupte mig embogit d’apuntar-me a l’Ultra d’Andorra a tres dies de la proba, i del obvi i consegüent abandonament (el metatars segueix tovet i no està per passar de 4 o 5 hores de trescada) a mig camí, les coses tornen al seu lloc i les ganes i l’emoció per aquest esport continuen intactes. El que s’ha imposat ara, finalment, és una tornada definitiva a un pla d’entrenament una mica seriòs i coherent, amb un objectiu maco que em fa moltes ganes però que no és una animalada de passar-se un dia sencer corre que corre (o camina que camina…), amb unes sessions raonables, descansos com cal, i totes aquestes coses que fa molts mesos que no faig.

L’objectiu no és altre que la Marató de Muntanya de Collserola. Oooeeeeeé!!!
La intenció no és altra que arribar en un estat de forma “maco”, dels que et sents senzillament bé i gaudeixes de córrer una estoneta pel monte. L’objectiu, córrer tant tros del recorregut com sigui possible. Com diu el Martox, “empassar-se totes les pujadetes” 🙂

Apa, ja aniré dient com va la cosa!!

Mitjans de juliol

Bé, macos i maques, una breu noteta a la meva plana del blog per dir que sóc viu i que, Oh, sí, gràcies senyor!!!, segueixo entrenant.

Les sensacions, a més, no són pas dolentes, malgrat la calor, les hores intempestives a les que acostumo a sortir (sobre les 16h, buuufff!!) i totes aquestes coses. Em trobo, sobre tot, amb moltes ganes. Ganes de tornar a rodar per pla, a fer canvis, fartlecks, intervals…, exercicis d’aquells “antics”, de quan entrenava amb el Lorenzo i companyia, durs, molt durs, però també entretinguts, complaents al final, satisfactoris. Després de mesos d’entrenar de forma totalment caòtica i dedicar-me només a sortir els dies que tenia ganes, sempre a fer el cabra per la muntanya, ha arribat el punt de saturació. Per fi!!! 😀 Ara toca tornar a tenir sensacions, tornar a agafar una miqueta de xispa, descarregar un xic les potes i que cada cop que toqui sessió de muntanya li tingui moltes ganes. Que la muntanya torni a tenir el gust meravellòs de l’escàs, i no el sabor permanent del normal.

Està clar que seguir un pla d’entrenament una mica coherent i maco, consistent i dur, amb un objectiu il.lusionant al final del camí, és de les coses que més m’agraden d’aquest esport. I, segurament, la que faig millor 🙂 Sóc constant, no fallo mai (o gairebé mai), m’agrada la sensació d’anar complint, de cobrir etapes, de fer la feina ben feta. Suposo que un és una miqueta masoca, també. I està clar que en això no sóc un Koala com cal. Què hi farem!! Ningú no és perfecte…

Molt sovint, quasi cada dia dels molts que aparco a Can Coll, o als Maduixers, o a Monistrol, o allà on sigui per a canviar-me i sortir a corretejar una mica, ara que les sessions es comencen a acumular i que les potes tornen a tenir aquella sensació rígida i aquella pesadesa típica de la fatiga, em ve al cap el bó del Koala, i una de les seves frases, expressions, dites, o el que sigui, que més m’agrada: “nanu, és que això de seguir un pla, això d’entrenar, collons!, és molt dur, eh?!” Venint d’un paio que s’ha cascat el repòquer d’ultra-trails que s’ha cascat, que cada cop que repeteix en una cursa millora el temps (especialment si és de muntanya, és clar), que el dilluns després de l’ultra d’Andorra no tenia rastre d’agulletes, no està malament, no?

Vinga que seguim en la brecha!!!

6 responses

5 05 2009
koaleta

Bentornat al club!
Aquests matats trobaven a faltar la teva energia i el teu bon humor muntanyenc 🙂
Vinga que hem d’empaitar moltes vaques!

6 05 2009
Xavier

Cuidadín con el peazo metatarzo nen, felicitats de tornar-hi !

10 05 2009
albertus

Hola macos!!
Em dona una mandra de collonr entrar al control per escriure com déu mana, així que poso un comentari. Clàssica actitud super porca totalment koalil… A més, no tinc molt a dir, la veritat.
Només que, entre pitus i flautes, ja han passat més de 2 setmanes des del CBXR i ni he fet cap crònica :), ni he entrenat (més que la lamentable cortida de la setmana passada). Hem començo a sentir gordu i apalancat, i les perspectives no són gaire optimistes: tinc una feinada que no crec que hagi de tenir lliure cap tarda, al menys en un parell de setmanes minim.
Així que l’aturada crec que la puc anar considerant les vacances atlètiques de la temporada 😉 Quan torni, hauré perdut tot el que havia “guanyat” des de nadal, i tocarà recomençar poc a poquet. Bé, com en qualsevol pretemporada, és clar.
Borrón y cuenta nueva amics!!!

11 05 2009
k n'aprenguin (farreti)

Ben tornat Alberto!!!!

No et rallis que sempre queden els caps de setmana per anar a correr, i més tenint al koala que conta les setmanes a l’anglesa i li suda la p…. anar a correr un dissabte tenint cursa el diumenge. Per recuperar l’energia i les ganes et proposo un entrenament nocturn d’una horeta i mitja algun divendres per Collserona. A poder ser podriem repetir aquells dos quilometres de l’inici de la mitja de Collserola en què vaig fer dos rècors personals: màxim lideratge de cursa i trencada de motor més ràpida (km 2 de 21)… k n’aprenguin!!!! Entreno sempre acompanyat d’un soparet amb algunes cervesetes.

En fi… que m’estic morint de ganes de fer un entreno amb el què considero el gran entrenedor dels koala’s.

Salut i força!!!!

12 05 2009
albertus

Gràcies Farreti!!
M’apunto el teu oferiment 😉
Per altra banda, ja saps que això de sortir a trescar en la teva companyia, plaer sensacional en tots els sentits, no seria el mateix si no estem al 100 per 100 i, en conseqüència, no ens podem donar briza i fer pupeta mutuament…
Deixa’m un parell de setmanes a veure si torno a poder-te donar una mica de guerra.
Una nit d’aquests escriuré alguna cosa sobre la teva imminent participació a La Forestal.
Que n’aprenguiiiiin!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

4 08 2009
koalasteam

Que ben treballada l’actualització de la teva pàgina de mitjans de juliol. Enhorabona per les ganes i les fites pq ara toca entrenar i córrer amb el cap acotat tot patint. Que poc m’agrada això però és el q toca a l’asfalt i la mitja muntanya…
Sort benparit!
Koaleta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: