Amigues, amics, companys, companyes,
queden unes poques hores per donar inici a una nova aventura d’aquest colla de brètols del Koala’s Team. Ens ho passarem sensacionalment bé, serà la repanocha, somos geniales, cojonudos, bla bla bla 🙂
Res, només us hem volgut deixar aquí, ben present encapçalant el blog el dia del repte, el darrer missatge de “motivació” i de darrers preparatius que ens ha regalat aquest grandíssim salvatge que és el Farreti. Espero que us agradi, perquè no té desperdici, i resumeix a la perfecció el nostre esperit:
Ja podeu ser valents perquè acabo d’anar a fer un reconeixament del terreny i tela de la bona
Com que no es pot preveure tot, hi ha dos detallets que no s’han tingut en compte alhora de fer la ruta:
1/ Els mapes del satel·lit no són del mes passat Lo que fa x anys era una riera ara és……. no trobo cap paraula per descriure-ho
ja ens ho veureu demà
2/ El super programa amb què he fet la ruta no permet imprimir decentment (només es veu una línia i així és impossible trobar res) uuuuuueeeeeeeee. Així que solució koala Unes cent fotos a la pantalla de l’ordinador amb la càmera digital i que n’aprenguin!!! se m’ha mort la batera i quan estigui semi carregada ja en faré un picassa i demà les imprimim com sigui. I sinó amb la càmera a la mà i a resar perquè no s’acabi la bateria
En fi, si la cosa pintava divertida encara ho serà molt més.
Només recordar que no hi ha aigua a cap lloc del camí i, per tant, seria interessant anar carregadets o “mendigar” per les cases/horts que anem trobant…..
Fins ara salvatges
El premi pels qui arribin a Montserrat. Segur que ningú s’anima?
Esteu sonats !!! 🙂
I a sobre sembla que potser plourà ???
Que us ho passeu molt bé !
No pateixis malfiaten que portem unes capelines tècniques per si ens agafa algun aiguat, i tenim un pla B en el cas que hi hagi un riuada al tram de “riera catalana”
No se si arribarem però riure segur que ho farem i molt 🙂
Prepareu-vos per la crònica que no tindrà desperdici,
Fins ara tropa!!
quins animals déu méu! m’esteu fent venir ganes de sumar-me amb vosaltres la pròxima vegada xDDD
friso per conèixer la crònica de mans del koala i l’albertus, el dinaret d’avui serà del més entretingut!
i el farreti, a qui a principis d’agost vam veure molt ben acompanyat d’una pila de mujeres de la UAB, ja es podria despenjar algun dia de la muntanyeta i venir a dinar amb la plebs!!
Gran, gran, Turren6!!!!!!!!
Estem treballant en la crònica, que esperem serà de les millors de la nostra curta però intensa història. Però, mlagrat no ho sembli, també currem com persones serioses i adultes, i avui anem una miqueta de cul.
I, sí, et donem tota la raó: Farreti, baixa a dinar amb nosaltres algun dia collons!!!!!!!! 🙂
Anna i amigues d’Oliana: aquest cop va ser bó que no vinguéssiu, perquè no vam aconseguir arribar a Montserrat i, de fet, a les 4 de la matinada, 12 hores després d’arrencar, ens va haver de venir a rescatar el Marxot a prop de Vacarisses… i, sí, encara ens quedaven com 15 quilòmetres fins a l’objectiu!!!!!! 🙂
Més detalls properament…