UAB-Montserrat. Quan hi tornem serà UAB-Manresa passant per Montserrat!

26 09 2009

Primera part de dues: Recepta de la UAB-Montserat: en una coctelera poseu 5 sonats al fons. Ompliu el que queda amb ¼ de Freestyle, ¼ de cervesa, ¼ de rialles i ¼ de no saber on pares. Tot remenat, però no batut, es serveix com un intent d’ultratrail confús i en condicions precàries, però del tot acollonant! Té un gust dolcet i suau però deixa la gola seca i amb ganes de fer un altre glop…

1-escola
Baixant per l’Escola de Postgrau amb la Cívica al fons (galeria completa)

Aquesta és la clau del Koala’s Team. Afrontar cada repte i cada cursa com una festa. Una gresca memorable on hi ha de tot i més! Aquesta vegada tocava l’estrena de dos companys que debutaven en marató. La veritat és que encara no han fet una marató però ja compten amb un ultra. Suposo que serà com tastar el bacallà abans de menjar peres.

2.pixaners
El Farreti mirava el mapa mentre l’Albertus l’assatjava sexualment

El Manolito i el Rubens (company dels Bichovoladores) van escollir el millor dia pel seu debut. Són individus valents, inconscients i dels que duen escrit “mai por” als ulls, a l’ànima. Per això varen venir amb els Koala’s Team. No oblidaran mai el seu debut, us ho asseguro!

3-ruben
Segons el Rubens la seva barba no enceta les cames, fa massatgets…

La sortida del que, ara ja sí, podem anomenar com l’Ultratrail més porc de la història, estava prevista a les 16h des de l’Escola de Postgrau de la UAB. 41 km (aproximadament) per davant amb final al monestir de Montserrat. Això és el que havia de ser i tots esperàvem. Això és el que el grandíssim guia de la jornada, l’inefable i incombustible Farreti, l’home més salvatge del Bages, va calcular fent servir el guguelmaps.

Els camins són confusos i molt difícils d’explicar, però aquest ocellet que va seguir la travessa us n’intentarà fer 5 cèntims.

grup
Quines rialles a la sortida. Aquí ja es veia Montserrat (galeria completa)

El primer tram va transcórrer per Bellaterra i cap un parell d’urbanitzacions on ja es divisava Montserrat al fons. Els valents anaven engrescats i prenien suc de raïm de la bóta del Koala. Se sentien observats per Collserola i el Tibidabo que els intentaven atraure desafiants. Les pistes se succeïren fins a la primera pèrdua del dia: un trencall mal agafat els va fer baixar per un corriol i van sortir dels mapes que el Farreti duia a la ma! Sense més referències van arribar al tram dels Túnels de Vallvidrera que passa per Rubí. No va caler creuar l’autopista però més d’un en tenia ganes…

4-sotaautopista
Entrant a Rubí per la porta gran, no pel corriolet (galeria completa)

Varen aparèixer a un polígon on van tenir la primera satisfacció de la jornada: bar El Rincón del Currante. La noia no se’n sabia avenir de veure cinc brètols en calça curta, barretina i descollonant-se de felicitat. Una voll i marejadets van enfilar el camí del polígon.

5-bar
El Farreti estava pletòric, en su salsa, però en Rubens no ho veia tan clar

Allà es van trobar una dificultat remarcable. Calia travessar la via de no saben quin tren. Varen buscar algun pas soterrani per algun tub d’aquells plens de rates i amb aigua fins els turmells, però no hi era 😦

6-via
El Koala i el Manolito aferrats a la tanca celebrant un gol i mirant la via

No va ser difícil: la primera tanca per sota i la segona per dalt. Mentre creuaven va aparèixer el tren en un dels moments més màgics de la travessa.

7-tren
Llàstima que no van tenir temps d’abaixar-se els pantalons cap al tren

Els nanos anaven fent a bon ritme. En Rubens encara corria seriós i concentrat. Deia que anava cagat! Però no vegis com tirava el mamonàs. Salvada la via tocava pista fins a una altra urbanització. Mentre miraven el mapa bevien el vi pel broc gros, tal i com marquen els cànons de l’ultrafons. Per la seva sorpresa i alegria, a la meitat de la urbanització (que no saben quina era) hi havia una fleca amb litrones fredes. Van fer alguna compra i van berenar. Portaven gairebé tres horetes i malgrat no havien parat de veure, els dipòsits de la motxilla seguien plens…

8-litrona
Avituallament 100% Koala’s Team: suc de civada a dojo (galeria completa)

La urbanització tenia una pendent de collons. Però al final van arribar a una d’aquelles rotondes on sembla que s’acabi el món. Es van tirar per allà fins que es van topar amb una tanca que els avisava dels perills d’un ca. El Koala practicava el gest de Cocodrilo Dundee per amansir les feres, però els companys varen decidir voltar la finca. Cap problema si no s’haguessin topat amb una riera o torrentet ple de brossa i esbarzers fins al capdamunt!

9-riera
Sobren les paraules quan et topes amb una riera amb aquestcarretó

Salvat aquest nou entrebanc, tornaven a una altra urbanització que els va conduir cap a unes pistes on varen poder observar de ben a prop un abocador molt maco. A part de la muntanya de merda van poder veure una màquina que la movia. Us imagineu els Koala’s Team pujant aquella muntanya??? No ho descarteu!

10-abocador
Els paisatges eren gairebé tan bucòlics com els dels poemes de Bécquer

Els cinc anaven sencers encara. L’Albertus volia córrer i el Koala i el Manolito tancaven el grup rient de tot i fent broma sobre el que els esperava encara. Sabien que aviat hi hauria un parell de canons (barrancs) que no serien fàcils de salvar. El Rubens ja anava menys tens i el Farreti inspeccionava els freestyle per saber si els humans hi podien passar.

11-manel
Manolito el pecador amb un gel a la boca baixant el canó

El primer cononet va ser una mica cabró. No hi havia manera de baixar a la pista que es veia més enllà, i unes herbotes guarres més esmolades que les urpes d’una gata salvatge els van malmetre les potes. Val a dir que el Manolito va sortir més malparat que la resta. Anava depilat. Des de quan un ultrafondista es depila? Després de fer uns quants intents i amb les potes ben calentetes van recular i, per fi, trobaren el corriol bó, que en 30 segons els va baixar a la pista. Els havia costat uns 45 minuts ben bons, però…

De seguida enfilaven la pista amunt, sabent que havien de rodejar la casota que tenien davant. Es trobaren a la segona volta del camí amb un bonic camp de tomaqueres, i el Manolito i el Koala s’ho prenien amb calma mentre els altres tres pujaven vius, encara volent arribar a “la riera” abans que es fes fosc. Però entre les tomaqueres, tocant al camí, n’hi havia una que semblava adulterada, i es van ajuntar els cinc per valorar-la bé. Tenia fulles verdes i unes boles a la punta resinoses. La van mirar bé i no van trobar-ne el fruit, però van agafar-ne una branca per analitzar-la a casa.

12-tiamaria
Les males herbes i la flora silvestre creixen als marges (galeria completa)

Una vegada passat el soc i analitzat l’especímen vegetal no autòcton, van aparèixer a un restaurant on hi havia un conill amb barretina. No sabien ni quin terme municipal trepitjaven! Sort que no s’havien citat amb els batlles de les viles perquè segurament mai haurien arribat a la rebuda.

13-botes
Les bótes del restaurant estaven seques. Quina malla llet collons!

Una pista els va conduir cap al Gran Canó. El Farreti ho sospitava quan va traçar la ruta i va marcar i remarcar aquest punt: allò era territori Freestyle del bó!! Van treure el nas per comprovar l’alçada de les parets i que no hi havia cap camí que creués. Era acollonant i calia entrar-hi de morros per poder passar a l’altra banda. La pista baixava fins a dins, s’hi enfonsava de ple. Van córrer uns 6 km per dintre d’un altre torrentot. Enfangat i lliscant fins on no se sabia però enfilant cap al tibidabo altra volta, en comptes de cap a la moreneta. Finalment, van aparèixer a un camp de pomers i van sortir a la carretera de Martorell a Olesa, on van prendre un altre suc de civada i van sopar. El simpàtic amo del local els deia que eren a Castellbisbal, i ells no s’hi acababen d’avenir.

14-ronda
Una altra ronda per allunyar els mals esperits i seguir ben atents

Cal destacar el sorprenent entrepà del Rubens: xapatota amb llibret infinit de vedella farcit de roquefort. Va donar-ne la meitat al Manolito, que per sort no es va menjar la barreta amb gel untat al damunt que tenia preparada. El nanu gairebé plorava i tot quan mossegà aquell entrepà tremendo!!

15-bocata
Deumil calories entre dos troços de pa. Que n’aprenguin dels nous!

Es va fer de nit i el senyor del restaurant els va dir que ho tenien xupat. Que en ¾ d’hora s’arribava a Olesa caminant, que la gent del poble ho feia sovint, que era “cap allà”. La mare que el va parir!!! Si a hores d’ara encara no han arribat a Olesa!

16-capolesa
Rient com canalla perquè no sabien el què els esperava (galeria completa)

Ja era hora d’encendre els frontals i confirmar que l’aventura s’allargaria més del previst, ja que els més optimistes preveien encendre un ciri a les 23 hores. Creuant la carretera, unes marques verdes i blanques seguides d’un cartell, indicaven que estaven a l’itinerari Molins de Rei-Montserrat, cosa que els va fer veure la llum per moments. Ni es podien imaginar el què els esperava! Quilòmetres i quilòmetres de pista es succeiren amb pujades i baixades, i continuats cartells que indicaven de tot menys Montserrat. Que si Ullastrell, Riera de no se sap on, Rellinars, Olesa de Montserrat, etc. L’Albertus no entenia res però, finalment, un pal anunciava  l’esperat Montserrat: 24km. Es d’aquelles indicacions que no saps si esperonen o destrossen perquè les potes ja començaven a estar tocadetes…

17-salvatge
Aquest era l’espit de la sortida: prohibits i salvatjades

Seguirà a la segona part amb les obres del quart cinturó, la maleïda carretera de Viladecavalls a Olesa, l’encigalada del Puigbentós i Sant Salvador de les Espases, el pal de l’Aeri sense camí, els pensaments impurs del Manolito i el rescat providencial del Màrtox de matinada!!!





Avanç UAB-Montserrat

21 09 2009

La matinada de divendres no l’oblidarem mai. L’experiència va ser majestuosa, fascinant i de les que creen addicció. Cinc valents van sortir buscant Montserrat i mai van estar-hi a prop. Encara que sembli mentida, i després de 65 km van decidir aturar-se perquè la muntanya més simbòlica de Catalunya cada vegada se’ls allunyava més.

sortida
L’excursió anava dedicada al Màrtox que no els va poder acompanyar

La ruta traçada pel Farreti ho tenia tot: polígons, bars oberts, gats salvatges que els varen rascar les potes, canons i barrancs insalvables, fang i rieres, obres del quart cinturó i un poble omnipresent anomenat Olesa…

brindis
Hi havia mes bars dels previstos i això segur que els va passar factura

Al final una trucada salvadora de’n Màrtox (carregat de BigMacs) els va portar a Montserrat a les 4 de la matinada i van poder tornar a casa. Van tenir una bona gresca però no tal i com s’esperaven…

bicmac
Les restes dels fantàstics bigmacs de’n Màrtox descansen als seus peus

Gràcies als que ens heu seguit i, sobretot, als que no ens heu acompanyat. Perquè s’ha de ser un autèntic Koala’s Team per sobreviure a l’aventura amb un sonriure i ja pensar en tornar-hi i tancar l’ultra trail més porc de la història.

Aviat la resta…





UAB-Montserrat: missatge de darrers preparati

17 09 2009

Amigues, amics, companys, companyes,

queden unes poques hores per donar inici a una nova aventura d’aquest colla de brètols del Koala’s Team. Ens ho passarem sensacionalment bé, serà la repanocha, somos geniales, cojonudos, bla bla bla 🙂

Res, només us hem volgut deixar aquí, ben present encapçalant el blog el dia del repte, el darrer missatge de “motivació” i de darrers preparatius que ens ha regalat aquest grandíssim salvatge que és el Farreti. Espero que us agradi, perquè no té desperdici, i resumeix a la perfecció el nostre esperit:

Ja podeu ser valents perquè acabo d’anar a fer un reconeixament del terreny i tela de la bona

Com que no es pot preveure tot, hi ha dos detallets que no s’han tingut en compte alhora de fer la ruta:

1/ Els mapes del satel·lit no són del mes passat
Lo que fa x anys era una riera ara és……. no trobo cap paraula per descriure-ho ja ens ho veureu demà

2/ El super programa amb què he fet la ruta no permet imprimir decentment (només es veu una línia i així és impossible trobar res) uuuuuueeeeeeeee. Així que solució koala
Unes cent fotos a la pantalla de l’ordinador amb la càmera digital i que n’aprenguin!!! se m’ha mort la batera i quan estigui semi carregada ja en faré un picassa i demà les imprimim com sigui. I sinó amb la càmera a la mà i a resar perquè no s’acabi la bateria

En fi, si la cosa pintava divertida encara ho serà molt més. 

Només recordar que no hi ha aigua a cap lloc del camí i, per tant, seria interessant anar carregadets o “mendigar” per les cases/horts que anem trobant…..

Fins ara salvatges

litronetes-uab-montserrat
El premi pels qui arribin a  Montserrat. Segur que ningú s’anima?





Desafiament UAB-Montserrat 18/09/09 Qui té collons de venir?

14 09 2009

Els nanos del Koala’s Team us hem preparat una excurdioneta d’allò més divertida. En principi preparàvem la Marató de Sant Llorenç, però els plans d’entrenament no van amb nosaltres. Entre mig ha sortit la cursa de Cavalls del Vent i allà anirem. Què us sembla preparar una marató amb un ultra trail?

Per anar fent boca ens hem fet un entrenament a mida. LLarguet, porquet i silvestre. Es tracta de la ruta UAB-Montserrat en modalitat free-style. L’ha preparat el Farreti i inclou passos on no hi faltaran aventures, pèrdues de rumb, canals salvatges, pidolades d’aigua a cases particulars i trams més propis d’una gimcana que d’una cursa a peu. No portarem altímetre perquè no tenim mapa amb corves de nivell, però sí que durem la brúixula perquè el què importa és arribar a Montserrat, no per on!!! La cita serà divendres 18 de setembre a primera hora de la tarda, entre les 15 i les 16h des de l’Escola de Postgrau, al Campus de la UAB. Si us agrada l’aventura i córrer una estona no podeu faltar. De moment ja han confirmat la seva presència el Koala, el Farreti, el Màrtox i el Manolito, que debutarà en llarga distància.

Portarem GPS per fer una ruta i posar-la al servei de tots al wikilog. Si voleu venir tan sols cal que ens escriviu un comentari. També us podeu afegir a la darrera etapa (14km) que finalitzarà al monestir, allà on es posen els ciris i es fan les ofrenes.

Enganxo mail del Farreti tal qual (fixeu-vos amb els comentaris dels enllaços):
Us passo les etapes amb els elements d’interès . Recordar que les ampolles d’aigua marcades al mig de la ruta no són avituallaments, sinó trams especials

1a etapahttp://www.usatf.org/routes/view.asp?rID=323415
Elements d’interès:
– Dues urbanitzacions
– Creuament d’un riu amb freestyle pel costat d’uns dipòsits

2ona etapawww.usatf.org/routes/view.asp?rID=322577
Elements d’interès:
– Urbanització
– Frestyle per un camp
– Volta a una “pedrera”

3a etapa www.usatf.org/routes/view.asp?rID=322019
Elements d’interès:
– Pas per finca privada (esperem que no hi hagi gossos)
– 5 quilòmetres de riera amb un corriol dubtós

Etapa reinawww.usatf.org/routes/view.asp?rID=320887
Elements d’interès:
– Molt desnivell acumulat (potser massa, jeje)
– 90% corriols

Espero que us agradi perquè ha estat fet amb tot el carinyo del món .
Us hi esperem!





I Circular Pantà d’Oliana. Preferim UTO Ultra Trail Oliana, que vesteix més

7 09 2009

Tornant de la Marxa Cap de Rec, en Màrtox em va comentar que a Oliana estaven preparant un Ultra Trail (I Circular pantà d’Oliana). Entre els projectes que planificàvem varem decidir fer-li un forat. Intentem anar a les primeres edicions per fer caliu i ajudar a consolidar aquestes iniciatives. No ens arruguen les empreses ambicioses. Tot baixant de l’UT Andorra, adolorits i fets un nyap ja vàrem fixar la data.

Amb les ganes de cursa que teníem vàrem obrir les inscripcions. Pitralls 1 i 3! Estava clar que estàvem entre els favorits. De fet, per la nostra trajectòria sabíem que donaríem el do de pit, però el resultat era una incògnita. Jo personalment volia córrer per allà. És la terra del Joan alíes Pàjaru, un manresà conegut com el nen d’Organya i que m’ha permès conèixer bons salvatges de la zona.

uto-1
Els Koala’s Team duien els pitralls 1 i 3. Anaven a totes (Galeria completa)

La marxa va ser impecable. L’organització excel·lent, el circuit molt ben traçat i ben indicat (excepte les bretolades dels llevacintes dels pobles), amb uns bons entrepans (important!) i unes noies molt maques als controls… És 100% recomanable i espero que es consolidi perquè paga la pena córrer per indrets solitaris i tan desconeguts per la majoria, que ni en Màrtox havia trepitjat! Bé, potser anava de farol perquè el puta ho ha trescat tot. M’ofereixo per apadrinar la segona edició si cal!

L’estratègia era clara. Córrer i córrer molt lleugers d’equipatge. Es tractava d’anar en boles. Samarreta sense mànigues, pantalons curts i el frontal al canell. Els avituallaments eren suficients per anar sense motxilla ni bidonet. En Màrtox anava amb la samarreta koalil de reglament i la càmera de fotos. Jo em vaig calar la barretina i amunt!!!

uto-2
Anar en pilotes a la muntanya és això. No ho feu si no esteu ben tarats

La sortida va ser semineutralitzada i vàrem poder anar en cap de cursa uns moment. De seguida però, ens varen passar els que més hi anaven. La nostra intenció era fer 13h i una bona posició, com més endavant millor. Val a dir q aquesta cursa té una distància pràcticament igual a la Matagalls, però 500m més de desnivell positiu i és un xic més tècnica.

Els kilòmetres passaven sota el sol i l’airet de muntanya que tan ens agrada. Guanyàvem metres amb facilitat i teníem ganes d’arribar als avituallaments. Una vegada arribats al segon punt de control, ens va sorprendre un jove seguidor de Coll de Nargó. A mi no em va oferir aigua pq sap que em fa granotes a la panxa . En Màrtox em va reproduir el diàleg tot cofoi. Deia així:
–  Vols aigua? Al koala no n’hi he ofert perquè només pren cervesa.
–  Com dius? Que el coneixes?
–  Us segueixo al blog!!! I sé que no li agrada!

La cara de sorpresa del Màrtox era evident. Finalment em va donar aigua i un bon consell: “Pren-ne que no et farà mal”. No sé si creure’t però gràcies a tu i als companys que feu les curses tan amenes i divertides. No cal dir la sensació d’eufòria que ens va envair i com ens va animar aquella anècdota.

uto-3
En Màrtox guanyant desnivell i perseguint víctimes (Galeria completa)

Llavors ja tocava córrer amb alguns trams preciosos i una posta de sol de les que et serviria per enamorar a la noia més bonica del món. Bé, amb un lambrusco fresquet o una sangria de cava com déu mana de suport, segur que l’enamores! Els corriols es barrejaven amb la pista en un recorregut sensacional i amb unes pendents molt assumibles tan amunt com avall. Anàvem controlant les posicions i regularment dins del Top-10, però vàrem arribar a caure fins a la 12a posició.

Quan va caure la nit va baixar la temperatura. Estàvem pelats de fred i sense opcions d’abric. Vaig comprovar de primera mà que el Màrtox ha fet un pas enrere coneixent-nos perquè aviat esgotarà les reserves de seny que tenia. Ell duia uns guants de Gilda que començaven al canell. Ara bé, molls com els duia li varen fer més nosa que servei fins que els va escalfar. Als controls anaven ben abrigats i em vaig adonar que la nostra indumentària era insuficient. Cap al final també ens van reconèixer pel blog i ens varen saludar tot dient-nos que ens havíem passat anant sense quipatge. Els dos dúiem la panxa tocada de tant entrepà i sobredosi de coca-cola. Però no vàrem haver d’adobar cap pi.

uto-4
La solitud dels pobles i els boscos encantats encara glaçaven més la suor

Encaràvem el tram final amb la moral intacta i la pota per estrenar gairebé. Per primera vegada semblava que podríem córrer fins a l’arribada. Anant a ritme des del principi tot indicava que havíem regulat. O potser és que les estàvem passant putes pel fred? Estiràvem les potes i avançàvem fermament cap Oliana. El darrer tram va ser molt ràpid i amb una part perdedora per mangoneig de cintes. Des de l’organització ens varen trobar i indicar. Impecable novament.

La volta per Oliana va fer mal. Les nostres cares reflectien de tot excepte plaer. Però ja hi érem! 6è i 7è o 7è i 6è en 13h05m, tant fa. El xassís va aguantar bé i tan sols cal destacar mogrons amputats i aixelles i sotanap encetats. Al pavelló  ens varen rebre amb aplaudiments i vàrem gaudir d’una dutxa calenta amb calefacció al vestidor. Ni recordo la darrera dutxa calenta després d’una cursa de muntanya! Uns entrepans més i cap avall.

uto-5
En Màrtox emulant a Gilda i el Koala tocadet (Galeria completa)

El balanç ha estat molt positiu. Vàrem gaudir com porquets del recorregut, la gent, l’ambient i les potes fines que dúiem. L’ampolla de cava i les cerveses es van quedar a la nevera perquè no podíem més. Ens hauria agradat brindar amb les noies a l’arribada (a més seguidores) perquè s’ho valien. I si féssim un fan’s club? 😉

Ara ja veurem q fem a principis d’octubre però abans hi haurà la travessa UAB-Montserrat en format free-style i oberta a tots els tarats que ens vulguin seguir. Ja us informarem i publicarem uns plànols, però us avencem que serà memorable perquè la ruta l’ha traçat en Farreti…