Taga skyrunner Vs Taga excursionista

16 08 2009

Aquesta nit és d’aquelles en què he dormit poc i malament. No tinc dies dolents ni mal humor gairebé mai, però avui m’he alçat d’un bot i amb una energia positiva que em pensava que acabaria levitant com el Mag Blasi. Suposo que saber que en Màrtox i l’Alba van fer Cavalls sub24 i que els Manrussians van conquerir l’Aneto, més les viatges varis d’alguns amics m’ha fet feliç per tots ells.

taga-1
No t’agraden els espaguetis granoteta? no vomitis! (Galeria completa)

Havia quedat a Ribes de Freser amb una bona peça, en Malfieten. No el coneixia però ha de ser bo perquè és d’aquells individus que si em proposa de saltar en tàndem en paracaigudes m’hi apunto, encara que em digui que no ho ha fet mai…

Jo tenia ganes de fer alguna cosa diferent i apretar una mica. Entreno poc, ho reconec, però és que és taaaaaan sacrificat! Cap esforç m’arruga però entrenar sol i per pla ho trobo molt dolorós. Des de la Porta del Cel tan sols havia fet 2 trotadetes de poc més de mitja hora i una sortida de 130m amb en Farreti i el Lluc.

En Malfieten no podia disposar de tot el dia i volia fer el Taga pujant i baixant per la mateixa ruta (6 i escaig km i gairebé 1000m de desnivell). Jo estava decidit a fer dues voltes al circuit (25km aprox i gairebé 4000m desnivell acumulat) i patir una estoneta per sentir aquella sensació de fatiga tan addictiva dels desnivells. Ara bé, es tractava de pujar i baixar 4 vegades pel mateix lloc, cosa que els companys que m’han adoctrinat en el món de l’ultrafons no farien mai 🙂

taga-2
Una foto sempre ajuda a descansar. Això també ho he après

Hem sortit puntuals i hem fet cim en 1.15h. Més ràpid del previst i apretant sense forçar. En Malfieten no corre massa llarg encara però en esfalt se’m menja amb patates… Un bon tàndem entre tifes i una penúltima pujada amb una pendent acollonant. Hem passat a un parell d’excrusionistes veterans que més tard m’han aturat per parlar-me. Una vegada al cim ens hem permès fer un parell de fotos i hem baixat cagant llets cap al cotxe. Hem renunciat a fer una cresteta meravellosa però l’hem deixat per la propera ocasió.

taga-3
Cim assolit i mirant la cresteta de reüll… (Galeria completa)

Allà ens hem aviatuallat amb una cervesa. Sí sí, en Malfieten també en sap d’hidratació! i ens hem acomiadat fins a la propera. M’agradaria que fos aviat perquè la companyia ha estat fantàstica! Una vegada sol, he decidit que pujaria d’excursionista. M’he posat la motxilla grossa, amb el pa i les sardines i una llauneta de cervesa amb gel. Objectiu: esmorzar al cim.

taga-4
No he pensat a fer-li una oferta en ferm, però encaixa bé a l’equip

Allà anava i he tornat a córrer la pujada de la pista. Una vegada trempava fort no pujava tan fresc però no m’he parat i anava a un ritme prou alt. Gairebé a dalt, m’he trobat als dos excursionistes veterans! M’han demanat que què hi feia altre volta allà. Els he dit que havia perdut el piercing i anava a veure si el trobava. Crec que no m’han entès 😉

taga-5
Fent gala de la meva millor posrtura: aguantant la barra i cervesa en mà

Al cim m’he posat la barretina i amb una cara d’excursionista i només 4m més per pujar, em disposava a fer el remake de la gran pel·lícula sobre l’excursionisme català: Les exxcursionistes calentes. Ja assajava aquella gran frase: “Nena, et deixaré la figa com el túnel del Cadí” però m’he adonat que malgrat la meva barretina els pocs excursionistes no donaven per a res.

taga-6
El kilo de pes més rendible de la història. Quin gel fresquet

M’he fet un entrepà i he pres el meu suc de civada ben fresquet i he aprofitat per signar al llibre de visites en nom de’n Malfieten i del Koala’s Team. A la baixada pensava que realment he anat amb la mateixa intensitat però un xic més lent la segona passada. L’únic que he fet d’excursionista ha estat esmorzar a dalt. He trigat 15m més la 2a vegada comptant l’esmorzar.

Al final crec que prefereixo córrer i ben acompanyat. A soletes el cap balla i a mi m’agrada riure i passar-ho bé amb la gent. A més, si el discurs que he pensat ho sabés transmetre (que no ho dubto), podria ser el segon president xarnego de la Generalitat jejeje. O un bon psicòleg, doncs potser ho estudio l’any vinent.

En resum, un gran entrenament a l’espera que el meu millor soci accepti una proposta enverinada. Si diu que sí i diumenge a migdia em veieu a Montserrat posant un ciri, és que hem escrit un breu a la pàgina d’or de l’ultrafons català!

taga-7
La bona obra del dia ha estat acompanyar a aquest autoestopista

A la tornada i a l’alçada de Ripoll, m’he trobat un autoestopista que anava a les Fosses. No tenia ni idea d’on era, però vés, avui l’he agafat. No ho havia fet mai però estava pletòric. L’he dut 15km en direcció a Berga i l’he convidat a una cervesa fresqueta. L’Stephan m’ha agraït la cervesa en alemany de l’emoció i em parlava de com d’oberts són els catalans (?). Al final he pensat que si m’hai em trobo penjat així, espero que em tractin almenys com jo a ell…

Sort i que n’aprenguin!
Koala


Accions

Informació

10 responses

16 08 2009
Xavier

Tiu, és un dels posts més frikis que he llegit mai en aquest mòn del còrrer a muntanya, ja,ja, amb l’Alba ens hem fet un fart de riure llegint-lo, i al final ja m’he partit el cul amb la foto del paio amb pinta d’assasí en sèrie que has agafat a la carretera, foto i cervesa, quins collons !

M’alegro que anés bé amb l’Albert, fitxa’l !!

Fins ben aviat

16 08 2009
Cris

Estic totalment d’acord amb el Xavier, quina crònica més bona, n’esperem moltes més iguals, i que si algun dia hem de fer autostop ens reculli algú del Bages!!

Fins aviat,

Cris.

16 08 2009
Sergi30

Ei tio ets “lo putu crak”!!!! raül estic fotent el gos per Salou i una altre vegada he pogut veure QUE PETIT ÉS EL MÓN. Me trobat a una tal Gemma Gimenez jejeje, suposo que saps qui és, i parlant em diu:
que collons i foties l´altre dia amb el meu cosi a Andorra?
I jo flipant, resulta que m´havia vist amb tu amb una foto i em diu que ets el seu cosí, jejejeje. Puta mare la Gemma i el seu germà Xavi ja no et dic res. Per cert la crònica brutal, cada dia més bones. Hauràs de treure un llibre per Sant Jordi editant-les totes jejeje. Vinga Koales ens veiem. Xaooooo

16 08 2009
koalasteam

Benparit!
Celebro q t’agradi el nostre estil. Estaria bé això d’un recull per Sant Jordi, encara podria fer alguna perfonmance i tot mentre signo els llibres! Espero q ja t’inscriguis com a membre de l’equip jejeje
Els meus cosins són genials i el món és un mocador i això un colador 😉
Fins aviat i bones vacances Sergi!
Raül

17 08 2009
Farreti

Sensacional crònica i sensacional autoestopista. A partir d’ara podem pujar-ne un a cada sortideta perquè la foto final enriqueix molt tot el relat 🙂
El pròxim dia ja saps què toca; tres voltes i encara serà més divertit pasar sis cops pel mateix prat.
A veure si tens sort pel cap de setmana vinent i sinó em dius algo i muntem alguna cosa interessant per dissabte matí…

Fins ara!!

17 08 2009
Tritó

Això de pujar dues vegades seguides un mateix cim té molta tela. Suposo que la clau és pensar en la cervesa que t’incaràs al cim.
Molt bé això de parar un autoestopista, és un costum que s’ha perdut molt. Abans te’n trobaves a tot arreu, però ara els pocs que en fan no els para ningú.

Ciao

18 08 2009
Ciscu

Déu n’hi do Racerinho!! Lo de pujar el cim dues vegades ha estat bo, però lo de recollir el Chewakka i convidar-lo a cervesa ha estat acollonant. La pròxima vegada has de fer un tros vestit d’Espinete i et catapultes a l’estrellat.

Fins aviat!

20 08 2009
Malfieten

Un plaer Raül , m’ho he passat de conya !

Mare meva la pinta de l’autoestopista, sembla sortit de “Matanza de Texas” .
Sort en les bogeries properes….

Salut !

22 08 2009
albertus

Pollet!
Menus mal que has posat la foto aquesta de l’autoestopista barbut, que així la gent s’ha oblidat de la que obre el post. És aquesta la raneta a la que li dones mambito quan ets solet a Manresa?? 🙂
Crec que haurem d’instaurar un comité de censura en aquest blog…
Salut!

Bertus

22 08 2009
Jordi Martinez

Nanos una abraçada molt forta desde Chamonix, bona canya de blog i de rollet que porteu…….em parlem per aqui amb Emili de vosaltres, les birres i el rotllo, aixó continuem entrenant i ara pujarem de nou al montblanc peró amb bombones de butano a l’esquena!!! jsjsjjs, es conya……anem fent i gaudint.
Fins aviat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: