Nova adreça web amb més reptes!

24 12 2009

Els membres amb més membre del món, els del Koala’s Team, estem d’enhorabona!
Estrenem un nou lloc web, millorat, amb més eines i més possibilitats. L’anirem polint a mesura que executem les nostres estratègies perverses i els nostres ultres impossibles…

www.koalasteam.com

Nota pels més fanàtics: Atenció subscriptors via RSS ! recordeu canviar l’adreça a http://www.koalasteam.com/feed/ , gràcies !





Nova adreça web

13 11 2009

Els membres amb més membre del món, els del Koala’s Team, estem d’enhorabona!
Estrenem un nou lloc web, millorat, amb més eines i més possibilitats. L’anirem polint a mesura que executem les nostres estratègies perverses i els nostres ultres impossibles…

www.koalasteam.com

Nota pels més fanàtics: Atenció subscriptors via RSS ! recordeu canviar l’adreça a http://www.koalasteam.com/feed/ , gràcies !





Berga-Santpedor, 8/11/2009… Com ha costat el puntet!!

8 11 2009

La matinada del diumenge, 8 de novembre de 2009, dos membres, sens dubte els més valents (i més masoques) del Koala’s Team, els Srs. Martox i Manel Manolito, es llevaren encara de nit amb un parell d’intencions bàsiques: apurar la darrera oportunitat de la temporada per “pillar” el puntet que faltava per a optar al Tour du Mont Blanc 2010, i, també, mmm… ejem… Bé, doncs sembla que només amb aquesta intenció! Els koales tenen una gran capacitat de priorització i definició d’objectius clars, ja se sap…

Aquesta darrera oportunitat la presentava la clàssica marxa Berga-Santpedor. 55 Kms de Berga fins a Santpedor (diuen que això ja es pot deduir pel nom de la travessa), passant per tot de pobles entranyables: Avià, Casserres, Viver, Sant Cugat del Racò… El percentatge de pistes i corriols és demoledor en favor de les pistes, els desnivells no són mai importants i, amb tot, la marxa és un d’aquells inferns de pistes interminables que s’han de córrer, i córrer i córrer.

El Manolito es llevà a les 4:15 de la nit, mentre que algunes fonts asseguren que el Martox no va haver de matinar tant: diuen que va trigar 8 minuts des de casa seva fins a Santpedor (avantatges de viure a Manresa, a tocar del Pirineu…) A les 6:45 es troben al punt d’agafada del bus que els portarà a Berga per a la sortida de la marxa. A Santpedor, deixant els vehicles, els termòmetres marcaven 3ºC. A Berga no van poder consultar aquesta dada, però no els va caler: el comentari era que fotia “un fred acollonant!!”.

Encara no eren les 7:00h, hora prevista per a l’inici de l’assumpte, que els nanus ja ho tenien tot fet (excepte la travessa en sí, és clar!): forfait a la ma, evacuació feta i sense contratemps, salutacions de rigor (amb especial menció, i atenció, a les “famoses” Xinoxano).

DSC08307

Amb pantalonets curts ha costat entrar en calor. Dioooooos!!!

El recorregut, com era d’esperar i estava previst, ha transcorregut principalment per pistes (i pistes, i pistes, i pistes…), amb alguns trams de corriol, i també algun tram “tècnic”, d’aquells de dos carrils on passen cotxes… Un constant puja i baixa amb trams de “falsos llanos” sensacionals que feien molta pupeta. S’ha pogut constatar que, a més del Manolito, novatillo encara en això de passar hores i hores en curses i travesses, en general cada cop hi ha més taradetss als que els encanta això d’aixecar-se un diumenge de matinada, cagar-se de fred, passar-se unes quantes hores corre que corre amunt i avall. Què li passa a la gent?! On ha quedat allò dels diumenges en família, llegir el diari de cap a peus amb un bon cafetò, portar els nanus a veure el fútbol…??

DSC08311

Primers quilòmetres de la travessa… On deies que quedava Santpedor??


Avui, a diferència de als Cavalls del Vent, no hi han hagut indigestions ni contratemps estomacals remarcables. I, com va passar a la marató de Sant Llorenç, tampoc s’han sofert enrampes mortíferes, tot i que poquet ha faltat! Perquè els nanus han corregut la major part de la travessa, no han posat el fre en cap moment, han patit com els agrada!! Les forces s’han pogut anar mantenint on fire en gran mesura gràcies als avituallaments, un d’ells amb buti inclosa (han compartit una sola ració, diuen que “per no perdre xispa”… com es nota l’absència del Koala!!!) i la resta amb un bon assortiment de fruita, brou, coca (de la de menjar), “ibus” (nom col.loquial dels ibuprofens, vells amics dels ultrafondistes i matats diversos en aquest mundillu), gels, magnesi… tot el que un ultrafondita pot necessitar, vaja.


DSC08317

El sr. Martox arrivant a Viver

Corre que corre i puja que puja, i baixa que baixa van anar passant el quilòmetres. La cosa anava bé i els nanus no perdien embrancida ni trempera. En el  tram final, coincidint ja amb l’aparició de les btt‘s, fins i tot han pogut recuperar alguna posició, que en aquestes curses ja se sap que són molt més importants que les “marques”. I, malgrat que l’objectiu primer de temps, que era baixar de 6 hores (si es podia, sense pressions, deien…), no s’ha pogut assolir (6h17’ finalment), els nanus han declarat que estan “molt contents per la cursa que hem fet”. Després, “off the record”, han confesat: “collons quin fart de córrer mare de déu nostro senyooooor!!!!”…

DSC08319

No podia faltar el darrer, i més important, avituallament😉

PD: a dia d’avui, tots els membres del Koala’s Team tenen els 4 puntets que es necessiten per a fer la preinscripció de “ja sabeu què”… POR SI ACASO!!!🙂

A tope!!!





Agenda koalil de desembre. A topeeeeeee

30 10 2009

Com diuen els tòpics, la infermeria està plena al Koala’s Team. En Farreti està reparant el motor i el tibial després de la trencadissa de Sant Llorenç. Explica que mentre pujava la Mola parafrasejava al Koala quan va sentenciar que la Mola era la muntnaya més dura de Catalunya… L’Albertus porta el king-kong a l’espatlla des que va decidir parar després de patir com un porc en zel envoltat de truges que no es deixen tocar a Barraques de Vinya. El trio format per Màrtox, Koala i Manolito encara s’està llepant les ferides de la darrera marató. Ho van donar tot. El Màrtox i el Manolito, per cert, faran tàndem a la Berga-Santpedor. Aparteu les criatures!
Però encara que el panorama sembli desolador, la moral està pels núvols! Ja se sap que pels Koala’s Team la pota comença en aquella màquina que ens guia i que ens fa veure noies despullades on no hi són.

Com que ningú entrena com cal, perquè tots tenen alguna cosa, s’han posat uns reptes al desembre per engrescar-se. Abans però, cap a Montserrat amb els tarats que munten la Marató Pirata. Els objectius de desembre són els següents:

  • Maratón de Espadán 13/12/2009: Marató a Segorb (Castelló) on a la primera foto del web surt neu. El Farreti va enviar el mail abans de mirar el perfil. El torna boig la idea de lliscra i patir. Diuen que farà molt de fred. Divendres baixaran i s’engataran com marquen els cànons per a poder descansar bé la nit de dissabte.
  • Buff Epic Race 20/12/2009: Cursa de deumil amb obstacles al Castell de Montjuïc. El Koala i en Farreti la correran amb barretina, set betes i boxers vermells. A pit descobert. Alguns manrussins ja han confirmat la seva presencia a l’esdeveniment. Memorable, sens dubte.
  • Ultra Trail Ruta del Ter 28-30/12/2009: La cirereta a un any carregat de kilòmetres i aventures. 140 milles (225km. A partir de 80km -50 milles- el Màrtox parla en milles sempre). 3 etapes resseguint el Ter des del Pirineu fins a l’Estartit. Unes jornades inoblidables amb tot a sobre, que acabaran cada dia en algun bufet on poder recuperar la pota i l’esperit. Per cert, necessiten Pacers que els ajudin, i prometen no rebentar-los com fa el Kilian…

No us sembla acollonant tanta moral??? Per acabar-ho d’adobar, el Koala i en Màrtox ja s’han inscrit a la Costa Brava Xtrem Running. Que en quina modalitat? Si n’hi ha dues, la més llarga. O alguna vegada heu agafat el cubata menys ple, quan heu dubtat quin era el vostre?
Que n’aprenguin!





Marató de Muntanya de Sant llorenç Savall, un passeig per la muntanya

25 10 2009

Fa no sé quants mesos, l’equip del Koala’s Team va decidir anar a córrer la Marató de Sant Llorenç. Va ser una d’aquelles decisions que mana la rauxa i que va fer que el Manolito corrés amb el pitrall 501 (1r inscrit), el Koala amb el 504 i el Màrtox amb el 509. Es veia que la tropa hi anava. El Farreti i l’Albertus no varen tenir tanta pressa, però també estaven a l’all.  El treball d’equip funciona entre els Koales!

Avui era el dia. l’Albertus estava en fase repòs dels excessos de les darreres setmanes i el Farreti dubtava per unes molèsties (bé, un mal de collons al tibial quan caminava). El trenet xu-xu format pels incombustibles Manolito, Màrtox i Koala estava motivat i amb ganes d’exprimir-se. A més, aquest grup havia de ser comandat pel Koaleta, que darrerament arrosegava una fama injusta de xuparodes.

cotxe
El cotxe amb 5 tius calents no parava d’entelar-se. Hi havia foc a dins!

L’Albertus ha estat baixa de darrera hora malgrat dubtar fins la matinada i a Sant Llorenç s’ha presentat el Manolito i un cotxe carregat de brètols manresans amb el Màrtox al volant, el Koala, el Farreti, el Sergi78, i l’Ismafc. Pitralls i tret de sortida. El Farreti volia seguir al Guido i el Sergi al Farreti. Han quedat que quan es girés el saludaria… Els koaletes farien treball en equip, és a dir, quan un peta els altre se n’en foten i no el deixen plegar  :)

El Farreti anava a 4h i a passar als manrussians que fèien la mitja, mentre el trenet a 5h. El loco de la coleta ha xupat bona roda al Guido fins a dalt de la Mola, on el tibial li ha aconsellat plegar. Sorprenentment hi ha posat seny! La resta anava darrera comandats pel Koala que marcava un  ritme trempant t’empaito. Val a dir que el Manolito debutava en Marató malgrat les vomitades de Cavalls i l’ultra UAB-Montserrat. Però no eren maratons, oi?

joan-mola
Farreti kaputt per lesió (galeria completa Sr. Castells)

Han fet una cursa molt seriosa amb pocs contratemps i molta companyonia. Això sí, avituallaments ràpids i només amb un espolsat de sabates per part del Manolito. Avui segurament, els nanos han arribat al límit del que poden córrer. Tots han patit fatiga muscular i rampes. S’explicaria amb una equació molt senzilla. Han entrenat molt semblant l’últim més. Entre 110 i 120 kilòmetres casascú, però 80 a Cavalls, 10 a Barraques (comú) i una sortida o dues en solitari cada un. Si no han rebentat avui, probablement no ho faran mai… Bé, el Koaleta tibava fort i valent però a 1km de meta ha hagut de parar amb una bola al quadríceps que semblava una mamella de la talla 90!

koalas3
El trenet koalil arribant enrampats fins els pebrots

A l’arribada (5h24m), festival d’entrepans i cerveses. La millor postcursa de Catalunya sense dubte😉 Llavors dinar de 22 amb els amics de la mitja a Monistrol de Calders. Corrent mai serem bons, però menjant i mamant a veure qui s’atreveix a jugar-s’hi alguna cosa que li passen per sobre! Han pogut saludar a en Joan Vilana, guanyador a la II Barraques de Vinya, les noies del Xino-Xano no m’apretis i a en Raül Sales, que serà pare per tercera vegada. Que n’aprenguin!
La propera cursa per alguns serà la Bega-Santpedor i per tots, la Marató Pirata de Montserrat.
Avui i sempre, al límit.





Contracrònica de la II Cursa de Muntanya Barraques de Vinya

22 10 2009

Després de desbrossar alguns senders salvatges de la Cursa Barraques de Vinya tenia ganes de col·laborar amb el Màrtox. El nano pot amb tot, però mai rebutja un cop de mà😉 Així que dissabte matinava i em plantava a Viladordis amb camisa i americana per començar a senyalitzar el traçat. El vestit de feina que duia eren uns pantalons d’ou per banda i una samarreta. Sort que en Màrtox és previsor i em va deixar la seva malla llarga i un polar perquè m’estava glaçant!

Un cafè a Sant Fruitós (el Màrtox un pastisset Pantera Rosa “com quan era un xaiet a Manlleu”) i cap als corriols de River Parc. Sensacional matí amb fresca i solet i bones innovacions en l’art de marcar una cursa. Crec que hem deixat els processos optimitzats, tant de posar cintes com de visibilitat. Si ens hi poguéssim dedicar…

Entre cinta i cinta debatíem com fer el recorregut més atractiu. Duiem unes tisores d’aquelles de tallar cigales (també les utilitzen per esporgar crec) i encara obríem corriols. Total, 8h a la muntanya en plan camell: una napolitana, un troç de pa i una barreta cada un, i 1l de Nestea i una coke a compartir. Així és clar que estem prims!

marcatge
Cap de setmana disfruton fent allò que ens agrada (Galeria completa)

Tot estava a punt per la cursa però calia reconèixer el terreny i comprovar que tot estigués a lloc. El Carles i el Tolo van fer un tram i en Màrtox i jo vàrem córrer la resta. Sensacional marcatge i recorregut immillorable. Gran salt de qualitat de la Barraques de Vinya. Arribem a Viladordis a quarts de 10. Tota la tropa, Farreti i Albertus amb els ulls petits de la gresca de la nit abans (van sortir per separat i van dormir una hora. Jo sé com mamen aquells dos), Manolito on fire, Turrensis i Bari, els fotògrafs amb la càmera a punt, Sergi Cots, Carles Martorell i Montse (un plaer coneixer-te), Malfieten, Isma, les noies del xino-xano no m’apretis i la tropa de Sant Fruitós amb el Tijeritas Manzaneque obrtint traça, que anaven a totes. Sensacional companyia diumenge al matí!

La tasca del Farreti i la meva era fer el segon avituallament. Jo no sabia on era perquè només hi havia anat corrent, però el Farreti era dels que desbroçaven els boscos a cops de gas amb trialeta i 4×4 i havia fet moltes rases a la zona…🙂 Van acompanyar-nos el Sergi i la Montse i la veritat és que va ser acollonant la gresqueta i el bon ambient que hi havia al km 10.5. Encoratjàvem a la topa i els oferíem volls, però estaven molt tímits. L’Albertus va passar desencaixat però el vàrem animar perquè seguís, però el Manolito… venía trencat i va agafar una llauneta. Allà es va quedar el mamonàs! Deia que havia vingut a fer pinya i va pirar de seguida amb el Farreti i una accidentada a meta. Diuen que allà, a part de cantar pitralls com el pequeño ruiseñor es va inflar de cerveses. I m’ho crec perquè duia uns ullets…

meta
Les cerveses corrien més que els atletes a Viladordis (Galeria completa)

Els corredors ens varen agrair els ànims i una vegada tot recollit i el bosc net, cap a meta! Quina festa! No paràvem de saludar coneguts i prendre suquets de civada. En Màrtox somreia satisfet mentre l’Albertus agafava una pàlida de les que pillen els adolescents. Estava trencat pobre. Ja se sap que quan s’arriba sense pitrall és perquè es va moooolt petat. El Farreti tenia ullets de tita bullida i el koalteta, que sóc jo, es refrescava abundantment mentre convidava a tothom. Una canya!

Vàrem fer amb la cursa com fem amb els bars: tancar-la. Per sort no en feien cap altra perquè ja anàvem justos de pota. Massa suc duiem a sobre… Una vegada recollit l’arc de meta i amb les darreres bretolades, ens vàrem conjurar per liar-la a Sant Llorenç. Hi serem tots amb el suport de l’Albertus, i allà el Koala’s Team tornarà als corriols. Si mai podeu participar en una cursa des de l’altra banda, no ho desaprofiteu.

Per cert, diuen que en Guido repartia cerveses a meta. Això és un plagi d’una vella costum koalil. Ara bé, li perdonem si s’afegeix al nostre equip😉 De fet, ja en parlarà amb en Farreti diumenge. Diu que a Sant Llorenç serà la seva ombra fins que rebenti!

Que n’aprenguin !!*!!





II Cursa de Muntanya Barraques de Vinya: l’inici de la consolidació

18 10 2009

La II edició de la Cursa de Muntanya Barraques de Vinya i VI Caminada de Viladordis s’ha celebrat aquest diumenge amb un notable èxit de participació. Un total de 350 atletes i caminaires han gaudit dels corriols del Parc Natural de l’Obach en un dia assolellat que convidava a fruir de la natura.
En la vessant purament esportiva, la cursa s’ha disputat sobre un traçat de muntanya molt variat al llarg de 25 kilòmetres i amb un desnivell acumulat de 1.600 metres. L’alta participació i l’anomenada de la prova ha incrementat el nivell respecte la primera edició. En categoria masculina el vencedor ha estat l’atleta andorrà Joan Vilana Díaz, que  s’ha imposat amb autoritat amb un temps de 1:57:33, seguit de la revelació de l’ultrafons català  Jaume Folguera Robert (2:02:18) a gairebé cinc minuts. El tercer lloc del podi ha estat per Vicente Muñoz Romero (2:03:39). En noies  la victòria ha estat per  Lucia Martínez Montesinos, que ha vençut amb un registre de 2:25:26. L’han acompanyat al podi  Iolanda Gacia Saez (2:28:11) i Mercé Badrenas Oliveras (2:40:49).
La cursa s’ha disputat sense cap incidència remarcable al llarg d’un circuit de corriols molt atractiu, que permetia conèixer un ampli i singular conjunt de construccions de barraques de vinya i tines, moltes d’elles reconstruïdes i recuperades recentment. Els atletes han valorat molt positivament la varietat de terrenys per on s’han traçat els itineraris que han permès a la majoria descobrir paratges molt singulars del Parc Natural de l’Obach.
La Cursa Barraques de Vinya es consolida com una prova molt recomanable per la iniciació en la modalitat  de curses de muntanya, amb un recorregut de corriols sinuosos i mitja muntanya amb desnivells suaus que permeten córrer en la major part del circuit.

La II edició de la Cursa de Muntanya Barraques de Vinya i VI Caminada de Viladordis s’ha celebrat aquest diumenge amb un notable èxit de participació. Un total de 350 atletes i caminaires han gaudit dels corriols del Parc Natural de l’Obac en un dia assolellat que convidava a fruir de la natura.

En la vessant purament esportiva, la cursa s’ha disputat sobre un traçat de muntanya molt variat al llarg de 25 kilòmetres i amb un desnivell acumulat de 1.600 metres. L’alta participació i l’anomenada de la prova ha incrementat el nivell respecte la primera edició. En categoria masculina el vencedor ha estat l’atleta andorrà Joan Vilana Díaz, que s’ha imposat amb autoritat amb un temps de 1:57:33, seguit de la revelació de l’ultrafons català Jaume Folguera Robert (2:02:18) a gairebé cinc minuts. El tercer lloc del podi ha estat per Vicente Muñoz Romero (2:03:39). En noies la victòria ha estat per Lucia Martínez Montesinos, que ha vençut amb un registre de 2:25:26. L’han acompanyat al podi Iolanda Gacia Saez (2:28:11) i Mercé Badrenas Oliveras (2:40:49).

podi1
Joan Vilana amb Jaume Folguera i Vicente Muñoz (Foto Bari Skopcova)

La cursa s’ha disputat sense cap incidència remarcable al llarg d’un circuit de corriols molt atractiu, que permetia conèixer un ampli i singular conjunt de construccions de barraques de vinya i tines, moltes d’elles reconstruïdes i recuperades recentment. Els atletes han valorat molt positivament la varietat de terrenys per on s’han traçat els itineraris que han permès a la majoria descobrir paratges molt singulars del Parc Natural de l’Obac.

podi2
Lucia Martínez amb Iolanda Garcia i Mercé Badrenas (Foto Bari Skopcova)

La Cursa Barraques de Vinya es consolida com una prova molt recomanable per la iniciació en la modalitat de curses de muntanya, amb un recorregut de corriols sinuosos i mitja muntanya amb desnivells suaus que permeten córrer en la major part del circuit.

Classificació II Cursa Barraques de Vinya

A mitja setmana, la contracrònica del Koala’s Team autèntic…








Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.